Sento no haver estat capaç d’escriure’t unes paraules pel dia del teu comiat, però el “vestit color tristesa” que els aconteixements ens han obligat a portar, fa que l’esforç d’acceptar la teva pèrdua, per petit que sigui , només em permeti plorar.
Son tantes les coses que m’agradaria agrair-te, que no sabria per on començar ni tan sols si podria acabar, però amb la teva senzillesa, honestedat i fermesa vares ser un dels grans pilars que va fer que la meva infantesa, esdevingués al teu costat, plena de felicitat.
Recordo tots aquells caps de setmana, quan tu i la “Iaia” ens esperàveu a la porta de l’hort de Parets, i després d’uns petons plens de vida a la porta, em posaves a prova, i em feies reconèixer al llarg de tot el passadís que conduïa a l’entrada de la eixida, cada una de les plantes i hortalisses que meticulosament i amb la teva particular dedicació, conrreaves per tots nosaltres de manera totalment desinteressada, mimant-les des del mateix instant que germinava la llavor .
Veure’t feliç era quelcom que fàcilment s’encomanava i simplement veient com cultivaves l’incondicional i etern amor que us teníeu amb la Iaia, la vostre historia encara avui, seria digne d’escriure un llibre que servis de guia per ensenyar a petits i grans ...“Com es fa i que vol dir estimar”.
La vida no et va posar fàcils les coses i del teu estimat Valhermoso natal et va fer emigrar per assentar-te a Catalunya, allunyan-te dels teus pares amb qui espero ara, alla on vagis,t'hi puguis retrobar.Potser et semblarà egoista, però per nosaltres, i per tots aquells que han tingut la grandíssima sort de compartir un bri de temps amb tu , el teu sacrifici va ser un regal meravellos, d’aquells que el destí, només amb conta gotes acostuma a donar.
Un incomparable Pare, un Avi meravellos i un senzill però al mateix temps adorable tutor, del qui encara no conec ningú, que durant els meus trenta dos anys de vida que he pogut compartir amb tu, hagi tingut ni un sol motiu, per parlar malament de tu.
Una grandíssima Persona sense dubte...
Injustament la vida, enlloc del baró que tan anhelaves, quatre filles us va donar, però amb el grandíssim cor que tenies, amb devoció i bogeria a totes igual vas estimar estimar, deixan-te la pell amunt i avall cada dia per pujar-les, intentant impregnar.lis amb paciència i tendresa cada dia, “La Família” com a escalafó superior d’una escala de valors que encara avui, junts, el que aferrissadament predicaves, ens fa viure als teus, un xic més feliços i abrigats.
Pots estar orgullós Iaio, sense cap mena de dubte ho has aconseguit, encara avui, tants anys després, la” Iaiaona” (la que incondicionalment serà sempre la teva “Nena”...) i les teves meravelloses filles, impregnades de la teva meravellosa i envejable manera de ser, segueixen els teus passos, lluitant com tu per tal que els seus fills, (dels que avui sense cap mena de dubte m’atreveixo a parlar en nom de tots.. ens sentim molt, molt però que molt orgullosos de ser els teus nets, i tenir-te quan calia com a pare.), lluitin per ser com el seu Avi Marcel·lí.
La vida però continua, i malauradament el teu tren ha arribat al final de trajecte i ja no ens podras acompanyar..., el nostre però ha de continuar i només el pas del temps ens anirà desempallegant del vestit color tristesa que el teu comiat ens ha obligat a vestir.
Del que estic completament segur,és de que res ni ningú podra esborrar l’empremta, profunda i dolça, que durant el teu passeig per la vida, en els nostres cors has forjat.
per tot això i tantíssimes altres coses...
Moltes Gràcies .
Va ser ja en el Parc , envoltats de tot un seguit d’escultures temàtiques sobre el Rubricatus 
