Planetes marins

Aigüa avall baixava una rosa
Cel amunt volava un ocell
I la flor besava una onada
Que d'una abraçada la deixà sense arrels.
Entre núvols l'ocell la mirava
Quèien els pètals, nua la flor
Tot piulant volia salvar-la
Però les espines punxàven el vòl

ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ
SÓN AQUELLS QUE NO VAIG TENIR
SI POGUÉS, NOMÉS, SOMMIAR
QUE UNA ONA EM POGUÉS ESTIMAR.

Era el mar més gran que recordo
Un planeta de peixos i sal
I la flor per més que estudiava
La seva bellesa no aprenia a nedar.

ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ
SÓN AQUELLS QUE VAIG TENIR
SI POGUÉS, NOMÉS, SOMMIAR
QUE UNA ONA EM POGUÉS SEGRESTAR


Pastora (La Vida Moderna)

La gent vol viure en pau

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Si, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dóna la gana
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabats
Sempre foten la punyeta
Estats-Carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L’hora ha sonat!
Es la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.
Sí­, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.Les trompetes estan preparades!


Companyia Elèctrica Dharma (1985)

Llibertat d'expressió.

Bones a tots,

Ja fa temps que tenia ganes d'engrescar-me en un Blog, ja que crec que actualment Internet, és una de les millors maneres per compartir amb tothom tot allò que el fet de viure la vida cada dia, inevitablement ens evoca a reflexionar.

No puc obviar en aquesta "presentació", un fet que tot i no emplenar portades em te molt preocupat, i que tot i esdevenir en el marc d’una petita terra anomenada Catalunya, és per mi un bon punt de referència per obrir-nos els ulls i donar-nos compte de la ironia constant a la que ens evoca aquesta societat. Intentaré posar-vos en antecedents:

Dijous dia 13 de Setembre, amb motiu de la visita del Rei convidat per “el president” de la Generalitat de Catalunya a l’ inauguració del parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, centenars de persones, varen sortir al carrer per tal de manifestar la seva opinió antimonàrquica d’una manera pacifica i organitzada que en un estat de dret, on els que els polítics acostumen a omplir-se la boca amb la paraula democràcia i fent esmena a la llibertat d’expressió, hauria d’haver estat respectada. Doncs bé, al final d’aquesta manifestació una minoria de joves varen cremar fotografies del monarca que per cert, havien costejat de la seva butxaca. Incomprensiblement,l’endemà i fruit de les pressions del govern espanyol el recentment nombrat conseller d’interior Joan Saura, aquest fent-se servir per la seva policia autonòmica, va ordenar la identificació immediata dels autors, que lliurement i expressant el seu rebuig a la monarquia varen cremar les insignificants estampetes.

Dies després segueixen sortint noves manifestacions de suport a la llibertat d’expressió,que son rebutjades pel tribunal constitucional fent palesa de la opressió a que la societat Catalana ha estat sotmesa durant molts anys simplement per expressar les seves legitimes idees.

Aquest fet ens hauria de fer reflexionar, per junts lluitar ara més que mai defensant els nostres drets ja que només així, podrem gaudir de la tant anhelada Llibertat.

¡Fins la victòria Sempre!