Les petjades del passat.

Qui li hagués dit al mestre Guillem Catà que set segles després aquella construcció que li va ser encarregada per Pere III per tal de pal·liar la sequera que durant dos anys seguits, junt amb la Pesta Bubònica varen sembrar la mort a la vila de Manresa, encara avui seria lloada per Ohm com una de les mes importants construccions del nostre país, que encara avui abasteix d’aigua de boca i pels conreus als ciutadans de la ciutat de Manresa.

Va ser el passat diumenge dia 7 d’Octubre, que convidat pels Amics dels Parcs Naturals vaig poder gaudir en companyia d’una enriquidora caminada, des de Sallent fins al Parc de l’agulla, tot seguint el recorregut de la sèquia Medieval.

Eren al voltant de les 10:30 quan enfilàvem el camí que des de la part esquerra de les mines de Sallent cap al punt de partida de l’excursió. Va ser en aquest punt que ens varem dividir en tres grups, el mateix nombre de guies que ens acompanyaven per tal de poder rebre millor les explicacions que en cada un dels punts importants aquests ens oferien.

Durant el recorregut (sempre pel costat de la sèquia) varem poder gaudir de racons talment bucòlics, plens de bellesa, idonis per a esdevenir teló de fons de qualsevol història d’amor.

A mida que anàvem avançant i darrera de cada corba del traçat anàvem trobant quelcom que de manera immediata despertava la nostre curiositat: ponts, rescloses ,bestioles ... i fins i tot esglésies dignes de protagonitzar una postal....

I tot això per arribar al Parc de l’Agulla on s’hi pot trobar un gran estany on fins i tot els ànecs conviuen amb experiments dels humans per tal de potabilitzar l’aigua d’una manera més ecològica.

Va ser ja en el Parc , envoltats de tot un seguit d’escultures temàtiques sobre el Rubricatus http://www.rubricatus.cat/ (Riu Llobregat) que ens varen projectar un petit audiovisual on quedaven reflexades totes les explicacions que durant el trajecte en Josep Maria ens havia donat.

Seguidament i ja havent fet gana, varem poder repostar i fins i tot fer una petita becaineta...

Bé, són les cinc, ja parteix l’autocar i.... tornem cap a casa.

P.D: Un agraïment especial per la meva mare, i per la gent "d’amics del Parcs", ja que entre tots.... em vareu fer passar un gran dia.

Ja n'hi ha prou!

Ahir dissabte i com l’any passat, alguns components de Simplement Diables varem assistir convidats per la colla dels Basilisc (com no) a l’acte de fi de festa del Barri San Miquel del Cros. (Argentona) .

Eren les 8 de la tarda quan començaven els preparatius de foc, en una plaça que els veïns del Barri utilitzen per Jugar a la Petanca i que conseqüentment estaven delimitats per unes línies de fil disposades amb “tira línies”, que creuaven la zona de la “carretillada” de banda a banda dificultant d’aquesta manera el transit dels cremadors.

No obstant tot continuava normal ...

No va ser fins uns minuts abans de l’actuació que degut a la proximitat dels actes que es celebraven a la placa central del Barri, varem poder sentir com un dels actors convidats o simplement algun “indesitjable” que va ser convidat a pujar a l’escenari , va aprofitar la vinentesa per titllar als Catalans de Garrepes, convidant a la gent a escollir entre Catalunya i Espanya decantant la balança cap a aquesta ultima.

Podeu imaginar que se sent , quan algú que de forma desinteressada i assisteix al correfoc d’un barri on com a benvinguda i (suposo que de manera accidental) el primer que escoltes i de manera amplificada, és un atac contra els ciutadans de la terra que els acull i on hi viuen amb una millor qualitat de vida .

Bé, la cosa començava a posar-se avorrida...

Poc després el portanveu dels Basilisc va reunir-nos a tots els “fills de la flama” per tal d’explicar-nos quin seria al contingut del correfoc. Va ser aquí on es va posar en evidencia el paper de “Teloners” que Simplement Diables jugava en una més de les seves festes .

Fa dos anys que formo part de la colla de Diables de Premià i encara a data d’avui mai he vist un rumb definit per tal d'arribar“ser algú” dins la federació de Diables de Catalunya. Personalment crec que el fet de formar part de debolit, és com si tinguéssim una llosa als peus que només ens permet moure’ns per als compromisos que la direcció d’aquesta entitat cultural te arreu. Durant tots aquests anys no ens em pogut federar, no tenim ni tant sols pantalons, menys encara disposem de pàgina web on poder engrescar a la gent, per fer més pinya en la colla.

Cal agrair però al ajuntament, que ens paga l’assegurança. (que generosos...)

El fet de formar part d’aquesta colla m’ha fet donar compte de totes les idees que sorgides dels seus membres reunió darrera reunió, son ofegades per les irrisòries subvencions que en primer lloc l’Ajuntament i en segon lloc debolit any darrera any ens van retallant.

¿No hauria de ser debolit l’entitat cultural que fes d’enllaç i coordines les sortides conjuntes de Tabalers, grallers, xanquers, geganters i diables ?

¿Per que la direcció d’aquesta “entitat cultural” es serveix de tots a quests grups per tal de satisfer compromisos personals i, familiars i penjar-se medalles?

Ja n’ hi ha prou!

Simplement Diables, al igual que la resta de colles (que al meu entendre estan sota l’opressió de debolit) som una colla amb creativitat i ganes suficients per no anar de “Teloners” a cap lloc més i no haver de patir el que ahir sense anar més lluny varem viure de nou al Barri de Sant Miquel del Cros.

Ah! Moltes gràcies a la comissió de festes per el meravellós sopar que ens van preparar: entrepans amb pa de poliester i xoriç, un pernil (que varem haver de tallar i que ni tant sols estava ben curat) que varem poder degustar asseguts sobre l’escenari on hores abans algun indesitjable havia insultat als Catalans, entre ells jo.