Les petjades del passat.

Qui li hagués dit al mestre Guillem Catà que set segles després aquella construcció que li va ser encarregada per Pere III per tal de pal·liar la sequera que durant dos anys seguits, junt amb la Pesta Bubònica varen sembrar la mort a la vila de Manresa, encara avui seria lloada per Ohm com una de les mes importants construccions del nostre país, que encara avui abasteix d’aigua de boca i pels conreus als ciutadans de la ciutat de Manresa.

Va ser el passat diumenge dia 7 d’Octubre, que convidat pels Amics dels Parcs Naturals vaig poder gaudir en companyia d’una enriquidora caminada, des de Sallent fins al Parc de l’agulla, tot seguint el recorregut de la sèquia Medieval.

Eren al voltant de les 10:30 quan enfilàvem el camí que des de la part esquerra de les mines de Sallent cap al punt de partida de l’excursió. Va ser en aquest punt que ens varem dividir en tres grups, el mateix nombre de guies que ens acompanyaven per tal de poder rebre millor les explicacions que en cada un dels punts importants aquests ens oferien.

Durant el recorregut (sempre pel costat de la sèquia) varem poder gaudir de racons talment bucòlics, plens de bellesa, idonis per a esdevenir teló de fons de qualsevol història d’amor.

A mida que anàvem avançant i darrera de cada corba del traçat anàvem trobant quelcom que de manera immediata despertava la nostre curiositat: ponts, rescloses ,bestioles ... i fins i tot esglésies dignes de protagonitzar una postal....

I tot això per arribar al Parc de l’Agulla on s’hi pot trobar un gran estany on fins i tot els ànecs conviuen amb experiments dels humans per tal de potabilitzar l’aigua d’una manera més ecològica.

Va ser ja en el Parc , envoltats de tot un seguit d’escultures temàtiques sobre el Rubricatus http://www.rubricatus.cat/ (Riu Llobregat) que ens varen projectar un petit audiovisual on quedaven reflexades totes les explicacions que durant el trajecte en Josep Maria ens havia donat.

Seguidament i ja havent fet gana, varem poder repostar i fins i tot fer una petita becaineta...

Bé, són les cinc, ja parteix l’autocar i.... tornem cap a casa.

P.D: Un agraïment especial per la meva mare, i per la gent "d’amics del Parcs", ja que entre tots.... em vareu fer passar un gran dia.