Es però aquest fred gèlid amb brises del nord que sense adornar-nos interposa un vel davant els nostres pensaments que ens no ens permet veure amb claredat el color de les coses. Un vel que ens fa ser més insegurs, i que dona a les nostres vides una suau pinzellada de tristesa. Un gris tirant a fosc que ens ofega quan recordem aquells que un any més no podran compartir els Nadals amb nosaltres , o simplement aquells amb qui voldríem compartir aquests dies i aquest vel gris també els ha envoltat, deixant-los al cor la seva empremta maleïda. Potser la paciència, mare de totes les ciències ens farà més planer el camí cap a la primavera. Serà llavors, (tant de bo....) quan potser tot de nou torni a tenir el seu color...
lunes, 15 de diciembre de 2008
L'hivern.
Es però aquest fred gèlid amb brises del nord que sense adornar-nos interposa un vel davant els nostres pensaments que ens no ens permet veure amb claredat el color de les coses. Un vel que ens fa ser més insegurs, i que dona a les nostres vides una suau pinzellada de tristesa. Un gris tirant a fosc que ens ofega quan recordem aquells que un any més no podran compartir els Nadals amb nosaltres , o simplement aquells amb qui voldríem compartir aquests dies i aquest vel gris també els ha envoltat, deixant-los al cor la seva empremta maleïda. Potser la paciència, mare de totes les ciències ens farà més planer el camí cap a la primavera. Serà llavors, (tant de bo....) quan potser tot de nou torni a tenir el seu color...
lunes, 19 de mayo de 2008
L'Or transparent.
Un cop més, la mala gestió del govern tripartit es posa en evidencia amb un tema tant prioritari com es l’aigua.

¿Com pot ser que haguem arribat a aquest punt?
Fa uns mesos va saltar l’alarma. Les conques internes de Catalunya estaven mancades d’aigua i varem entrar en estat d’alerta . Va ser aleshores que el govern de presa i corrent va començar a tapar la seva horrible gestió dels nostres recursos hídrics, amb una sèrie de anuncis als mitjans de comunicació intentant conscienciar a tots els ciutadans de la terrible necessitat d’estalviar aigua en les nostres llars.
Jo em pregunto.... Com es pot tenir tant poca vergonya de demanar que els ciutadans es barallin amb tot tipus d’invents i andròmines estalviadors d'aigua, amb totes les incomoditats que això els comporta en la seva vida quotidiana mentre a Badalona des de fa tres anys la canonada d’abastiment del que arriba del Ter a està perdent per 12 punts coneguts 10 milions de metres cúbics d'aigua anyalment.
Multarà algú al govern per la seva responsabilitat en aquest afer o serà algú de l'Agència Catalana de l'aigua, o pot ser faran “rodar el cap” a algú de ATLL (Aigües del Ter Llobregat)per fer-nos oblidar la seva gran i imperdonable "cagada" ?
Senyors de les terres de l’Ebre, tenim un govern de dubtoses esquerres, poc cohesionat i altament subordinat de l’estat espanyol, que des de fa temps i per tot allò que fa referència a Catalunya ens ha deixat veure la seva cara més Garrepa.
No seria millor que tots els catalans sortíssim al carrer per demanar que els espanyols tornin a Catalunya tots els diners que durant anys ens han estat robant i un cop s’hagi fet justícia invertir part d’aquests diners en dissenyar a Catalunya un acurat pla hidrològic nacional que permetés a tots els ciutadans viure en pau i harmonia sense tenir que patir mai més per aquest tema?
L’aigua de boca i per a boca és un dret que hauria de tenir tothom i no un bé que serveixi d’eina per enfrontar als territoris d’una mateixa nació.
Pare.

A l'hivern
Pare
jueves, 28 de febrero de 2008
Ni uns, ni els altres.

