lunes, 19 de mayo de 2008

L'Or transparent.

Per sort, aquestes darreres setmanes el cel ens ha obsequiat amb un bri d’alè, amb unes pluges que des de que tinc us de raó no anel-lava amb tantes ganes. No obstant, m’envolta un gran sentiment de vergonya quan avui llegint un dels rotatius diaris de Catalunya he trobat el titular de que aproximadament 30.000 persones “de les terres de l’Ebre” varen sortir ahir al carrer per fer palesa de la seva disconformitat a cedir una ínfima part del cabal de l’Ebre, a una ciutadania veïna (pel que fa a territori) mostrant-se indiferents a la possibilitat de que aquests últims pateixin restriccions d’un dret humà de primer ordre com és l’aigua a favor de poder seguir abastin entre d’altres el monopoli dels arrossars.

Un cop més, la mala gestió del govern tripartit es posa en evidencia amb un tema tant prioritari com es l’aigua.

¿Com pot ser que haguem arribat a aquest punt?

Fa uns mesos va saltar l’alarma. Les conques internes de Catalunya estaven mancades d’aigua i varem entrar en estat d’alerta . Va ser aleshores que el govern de presa i corrent va començar a tapar la seva horrible gestió dels nostres recursos hídrics, amb una sèrie de anuncis als mitjans de comunicació intentant conscienciar a tots els ciutadans de la terrible necessitat d’estalviar aigua en les nostres llars.


Jo em pregunto.... Com es pot tenir tant poca vergonya de demanar que els ciutadans es barallin amb tot tipus d’invents i andròmines estalviadors d'aigua, amb totes les incomoditats que això els comporta en la seva vida quotidiana mentre a Badalona des de fa tres anys la canonada d’abastiment del que arriba del Ter a està perdent per 12 punts coneguts 10 milions de metres cúbics d'aigua anyalment.

Multarà algú al govern per la seva responsabilitat en aquest afer o serà algú de l'Agència Catalana de l'aigua, o pot ser faran “rodar el cap” a algú de ATLL (Aigües del Ter Llobregat)per fer-nos oblidar la seva gran i imperdonable "cagada" ?


Senyors de les terres de l’Ebre, tenim un govern de dubtoses esquerres, poc cohesionat i altament subordinat de l’estat espanyol, que des de fa temps i per tot allò que fa referència a Catalunya ens ha deixat veure la seva cara més Garrepa.

No seria millor que tots els catalans sortíssim al carrer per demanar que els espanyols tornin a Catalunya tots els diners que durant anys ens han estat robant i un cop s’hagi fet justícia invertir part d’aquests diners en dissenyar a Catalunya un acurat pla hidrològic nacional que permetés a tots els ciutadans viure en pau i harmonia sense tenir que patir mai més per aquest tema?

L’aigua de boca i per a boca és un dret que hauria de tenir tothom i no un bé que serveixi d’eina per enfrontar als territoris d’una mateixa nació.

Pare.


Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.

Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.

A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

Joan Manel Serrat (1973).