L'hivern.

Ja em traspassat les portes d’aquest nou hivern. Els carrers s’engalanen amb llums de colors, i els arbres nus, resten immòbils com si volguessin passar desapercebuts tot i la seva la seva presencia, espectadors privilegiats de tota una munió de gent que s’esmera a ultimar les compres per als sers estimats.


Es però aquest fred gèlid amb brises del nord que sense adornar-nos interposa un vel davant els nostres pensaments que ens no ens permet veure amb claredat el color de les coses. Un vel que ens fa ser més insegurs, i que dona a les nostres vides una suau pinzellada de tristesa. Un gris tirant a fosc que ens ofega quan recordem aquells que un any més no podran compartir els Nadals amb nosaltres , o simplement aquells amb qui voldríem compartir aquests dies i aquest vel gris també els ha envoltat, deixant-los al cor la seva empremta maleïda. Potser la paciència, mare de totes les ciències ens farà més planer el camí cap a la primavera. Serà llavors, (tant de bo....) quan potser tot de nou torni a tenir el seu color...